Paco Fernandez és per damunt de tot, un artista. Va ser d’aquells nens que van créixer en el si de famílies sense massa recursos de l’Andalusia dels anys ’60. De molt petit va sentir la necessitat d’imitar als vells que mataven les hores guitarra en ma. Així va ser com va començar a compondre les seves primeres peces, sota la influencia de Manuel de Falla i Paco de Lucia. El seu primer disc es va titular “Vivir en el Mediterráneo”, un títol en que ja s'intuia el seu futur com a music especialista en destilar amb les cordes de la seva guitarra l'autentic esperit mediterrani. Ell mateix explica que el flamenc l’escolta amb l’anima, el jutja amb el cor i el filtra amb el seu entorn, un entorn Mediterràni al que es va integrar de ple quan va decidir traslladar la seva residencia a Eivissa. Allà va omplir la seva musica de matisos suaus on es perceben la llum, un cel estrellat, l’olor de pi, de mar, el silenci d’una posta de sol, la calma d’una punta d’alba.
A Eivissa va ser on Paco Fernandez va trobar el camí definitiu per on portar la seva musica, contactant amb els musics, dj’s i productors que desde fa més d’una dècada donen forma als diferents volums de la saga de CD’s "Café del Mar", on ell mateix ha inclòs algunes de les seves millors composicions.
En moltes de les seves creacions, Paco Fernandez ens obsequia amb unes exquisides combinacions de guitarra espanyola i piano, només comparables a les que aconsegueixen, quan s’ajunten, Michel Camilo y Tomatito.
Paco Fernandez no ha estat tant popular com Maria del Mar, Eduardo i Dani, Chambao, amb qui les comparacions son inevitables, però el relatiu anonimat de Fernandez fa que els puristes apreciïn encara més la seva música.
La seva bona amistat amb José Padilla els ha portat a treballar junts en més d’una ocasió. La més sonada va ser la que va donar forma a la BSO de la pel•lícula “El sueño de Ibiza”, de la que Padilla en va ser el responsable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada