Zero 7; benvinguts a la linia d'espera

Escollir un recopilatori “chill-out” d’entre tots els que omplen els prestatges de les botigues de discos no ha estat mai una tasca fàcil. Sobretot en èpoques en que la massificació de les modes fa que tothom es vegi capaç de fer una bona tria de temes “down tempo”. Un bon exercici per als qui no tingueu l’oportunitat d’escoltar el CD als punts d’escolta, és fer un ràpid cop d’ull al tracklist per comprovar per on va la sensibilitat del responsable de la tria. Alguns noms solen ser garantia d’èxit en l’elecció del disc, com el de Zero 7, un projecte que ha sabut el que significa quedar-se a les portes de la gloria, a un pas de la consagració que se li suposa a l’obtenció d’un premi Grammy.

Per als incondicionals de l’”ambient”, no hi ha millor premi que el de poder gaudir de produccions “down tempo” com les que facturen Henry Binns i Sam Hardaker, l’evolució d’aquells dos adolescents del nord de Londres que recent acabats els estudis, van trobar feina de nois dels encàrrecs en un estudi de gravació, on gaudien veient gravar als artistes més destacats del moment.

Aquella feina marcaria el seu destí. Van muntar el seu propi estudi en una habitació del tamany d’un bany i van començar a experimentar amb els sons electrònics. Van posar el seu talent al servei de genis com Radiohead o Lenny Kravitz. No van tardar en aconseguir la col·laboració de fèmines com Sophie Barker, Sia Furler o Tina Dico, totes elles amb veus envellutades capaces de donar el toc final a una peça optima per ser escoltada en plena posta de sol. Zero 7 han sabut, com pocs, portar el “down tempo” a l’escenari, amb senzillesa, un toc de “retro” a la seva imatge i l’esperit dels qui els descobreixen cada dia a qualsevol sessió “sunset” d’alguna illa mediterrània. Dels seus treballs han sortit títols de culte per als “chill-outers” com Somersault, Home, Destiny o la seva autentica obra mestre, “In the waiting line”.

L’estiu fa les maletes. Les platges es buiden i les primeres tronades anuncien l’arribada de la tardor. Per als “chill-outers” arriba el moment de trepitjar la sorra humida de la platja buida i gris, amb la mirada fixada en un horitzó fosc que amenaça amb llevantada, com qui es col·loca en una línia d’espera. Espera d’un nou estiu que ens permeti reviure el que ara sembla un somni llunyà. A fora comença a refrescar. Benvinguts a la línia d’espera.