Adéu tardor, adéu hivern...

Gravar cançons que ens transportin a una posta de sol d’estiu en un recó idíl·lic quan per la finestra veus nevar, no ha de ser una tasca fàcil, llevat que siguis un artista de cap a peus, capaç de transformar les adversitats en una oportunitat per donar el millor de tu mateix.

Mentre la seva Alemanya natal es cobria de neu, Cécile Bredie es tancava en un estudi per gravar el que sense dubte serà un referent musical de l’estiu 2010, entre els “chill-out’ers” de tot el mon.

Aquest standar del jazz, “The Autumn Leaves”, pren un significat especial quan tot just estem tancant les portes d’un hivern intens. Una peça que esdevé insuperable en mans d’una compositora tant elitista que, tres mesos després d’obrir el seu perfil a Facebook, només comptava amb un centenar d’admiradors.

Aquí us deixo una joia de la que només podem disfrutar una immensa minoria…

2 comentaris:

Cecile Bredie ha dit...

Thank you for your kind words!

Peace

Cecile Bredie

Josep Pous ha dit...

Thanks to you, for all those songs...