De Brian Eno a José Padilla (Part II)

José Padilla va començar a oferir una altre vegada les seves sessions de dj a Cafe del Mar. Desde la cabina, ubicada a la part frontal del local, amb vistes a la badia de Sant Antoni, Padilla va quedar sorprès per la posta de sol que cada dia tenyia de taronja els blaus del mar i els contraforts de l’illa Conejera. No va tardar a posar música a aquella imatge, canviant el dance més ballable per melodies de fons electrònic que semblaven creades per posar musica a les postes de sol de l’est d’Eivissa.



El mar, les postes de sol i les sessions Ambient de José Padilla van crear un conjunt del que es va començar a parlar a tota l’illa i, molt aviat, va traspassar fronteres.

Intel•lectuals de tot el mon volien comprovar que se sentia assegut a la terrassa de Cafe del Mar sentint la música que escollia José Padilla mentre contemplaven la posta de sol. Totes les tardes es repetia el peregrinatge per la badia de Sant Antoni de desenes de persones vingudes de tot el planeta, que aviat van fer que Cafe del Mar quedes petit, S’escampaven per la sorra de la platja, amb les ulleres de sol posades, contemplant en silenci com el sol s’amagava darrera el mar al compàs de la musica que “punxava” Padilla.

Aquest cúmul de sensacions va portar Padilla a crear un disc on recollia algunes de les millors peces que li servien per musicà les postes de sol. Així va néixer, al 1994, el primer dels CD’s de la saga Cafe del Mar.

La relació entre José Padilla i els propietaris de Cafe del Mar es va començar a tensar. Les dues parts pugnaven per la propietat intel•lectual d’una sèrie de CD’s que triomfaven a tot el mon. Els uns per considerar-se propietaris de la marca (Cafe del Mar), l’altre per considerar que va convertir aquesta marca amb el que era. Padilla es va acomiadar de Cafe del Mar creant una de les seves cançons més emblemàtiques, Adios Ayer, en que va comptar amb la veu de Seal. A partir d’aquí, començaria un peregrinatge pels jutjats que va fer que el volum 8 de la sèrie Cafe del Mar es publiques sense el logotip oficial i, quasi, d’incògnit, a través d’una companyia discogràfica britànica i compilada per Luke Neville i Ben Cherrill.

Després d’una reconciliació forçada de la que mai se n’han sabut els detalls, i de signar la pau mitjançant un recopilatori creat per José Padilla, els discos de Cafe del Mar es publiquen des del segell Cafe del Mar Music, propietat de Guiral i els seus socis.

José Padilla, convertit en un dj de fama mundial, va buscar refugi a les illes gregues, on a l’estiu fuig de les aglomeracions d’Eivissa, on torna a l’hivern, quan tot esta molt més tranquil.

Continua oferint les seves sessions com a dj independent, de forma molt esporàdica, a clubs de tot el mon.