Al contrari del que molts pensen, no es tracta d’un gènere musical específic. Chill Out és el nom que es va donar als espais que algunes discoteques van crear, a principis dels anys ’90, per fugir del soroll de la pista principal i buscar refugi en un espai annexa on sonava musica electrònica relaxant.
Si hi ha un nom que doni cabuda a aquest conjunt de temes musicals de caire relaxant, aquest seria Ambient.
Buscar el seu origen no és fàcil, tot i que la versió més acceptada és la que va impulsar el component de Roxy Music, Brian Eno.
En un dels seus nombrosos viatges, mentre Eno es disposava a esperar la sortida del seu vol al “hall” d’un aeroport, es va adonar que tot era fantàstic; el dia, l’edifici... Tot, excepte la música ambient. Era una llàstima que la música pogués espatllar un moment com aquell, i així va ser com l’artista va començar la recerca per trobar una música adient per moments especials.
D’aquí la definició de musica “Ambient”. D’aquí el títol d’aquell “Music for Airports”, que molts consideren el punt de partida oficial del que després es va conèixer com a música Chill Out.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada