Com sol passar amb la majoria d’artistes “chill-out”, el seu nom només sona als qui portem unes quantes hores de vol sobrevolant la cultura de platja. Trobar algun tipus d’informació sobre ell no es una tasca fàcil, ni per a la generació “Google”.Aquest alemany de veu gruixuda, és un d’aquells artistes de primera que viuen en l’anonimat. Ha estat comparat amb Elton John, Joshua Kadison o Coldplay. Ha treballat amb artistes de la talla de Madonna. Però és quan es tanca en la intimitat del seu propi estudi de gravació quan treu el millor que porta dins. Composicions úniques que son creades per simple plaer, sense intenció de ser recollides en un àlbum amb nom i cognoms candidat a formar part de les llistes de supervendes. Composa fidel al seu convenciment de que crear cançons no és una feina, sinó un art. Cançons que només veuen la llum de forma esporàdica com a part de recopilatoris de calibre de Café del Mar.
El vincle de Tom Oliver amb la cultura de platja l’hem de buscar en la seva afició a tot allò que es pugui fer a prop del mar. És un expert surfer i katesurfer. És possiblement en aquelles estones en que cavalca damunt de les onades impulsat pel vent que neix la inspiració que el porta a crear música com a eix vertebrador d’una filosofia de vida guiada pel positivisme. Com a prova, us deixo el que per molts és la seva obra mestra. La peça que va ser escollida per votació popular de més de 2000 persones, per ser inclosa al recopilatori del 25è aniversari de Café del Mar; “Free your mind”. En aquest tema, Tom Oliver no canta, sinó que més aviat parla. Explica, sobre les notes del seu piano, en que consisteix tot això de la cultura de platja. És una bona ocasió per treure les teranyines del nostre anglès sovint rovellat, per entendre, amb totes les seves lletres, de que va aquesta moguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada