“Paradisiaco”; un oasi en el desert

L’hivern es fa especialment llarg per als qui no som capaços de concebre la vida lluny d’algun paratge on la proximitat del mar defineix el caràcter de les persones. Els mesos d’hivern es converteixen en un implacable compàs d’espera que uneix un estiu amb l’altre, i en els que els amants del gènere ens hem de conformar amb les contades produccions que accepten el repte de sortir al mercat en un moment en que la predisposició a viure la cultura “chill out” brilla per la seva absència.

Amb tot, algunes vegades, aquesta travessa del desert es veu alleugerida per l’aparició d’algun disc que, contra tot pronòstic, es converteix en un oasi digne de ser disfrutat amb els cinc sentits. I dic contra tot pronòstic, perquè el disc que us presento avui és un d’aquells projectes que desprenen comercialitat pels quatre costats i, no per això, deixa de ser mereixedor de la nostre atenció.

Els bons amics de “Blanco y Negro”, la única discogràfica catalana i una de les poques de tot l’Estat que ha fet una aposta clara per a la difusió de la cultura “Chill Out”, ens ha sorprès amb un recull de cançons aptes per sobreviure al llarg hivern.

Es tracta de “Paradisiaco”. No feu cas del text “anunciado en TV” que veureu a la portada, generalment sinònim de qualitat dubtosa. Feu un cop d’ull al “tracklist” i de seguida us adonareu de la presencia de destacats noms que han esdevingut de culte, com son els mítics Bliss, el genial col•lectiu format per musics de Dinamarca, Suècia i Guinea-Bissau, que han tingut l’encert d’adoptar l’angelical veu de la excomponent de Zero 7, Sophie Barker.

Però per il•lustrar aquest post, permeteu-me que esculli una producció de cinc estrelles d’un perfecte desconegut en l’àmbit de la cultura “Chill Out”. Es tracta del DJ alemany Jerome Isma-Ae, un d’aquells professionals de la nit que no s’ha conformat amb punxar a les discoteques de moda de mig mon, sinó que ha dedicat hores de feina al seu estudi per crear peces com aquest “Underwater Love”. Una instrumental que recull l’essència del so “baleàric”. Sona a espera. Sona a emoció. Acompanya a la perfecció, els moments en que els “chill out’ers” contemplem el mar contant els dies que falten per veure com el sol rogent s’amaga darrera l’horitzó, amb la sal als llavis, i la seva escalfor latent a la nostre pell.