Un dels noms que no sol faltar en el tracklist de qualsevol recopilatòri “chill-out” digne de respecte, és el de Blank & Jones.Es tracta de dos DJ’s alemanys, Jan Pieter Blank, conegut com a Piet Blank, i René Runge, conegut com a Jaspa Jones. Dos ocells nocturns amb el cor dividit entre el Progressive (la cara més dura del house), i l’Ambient més genuí.
Compaginar aquests dos extrems no seria feina fàcil sense la participació en el projecte del “tercer home”, Andy Kaufhold, el productor que amb el seu “savoire faire” aconsegueix resultats realment esplèndids, tant en les creacions dance, com en les joies ambient.
La majoria de les seves produccions “chill” mantenen una estructura similar. Dediquen una bona part de la seva “intro” a crear un clima al més pur estil “Music for Airports” del llegendari Brian Eno, per després seduir-nos amb percussions suaus i teclats místics, elements basics de l’”ambient” més genuí.
Bons exemples d’aquesta manera de fer en son temes com “City of Angels”, “Loneliness” o “Balearic Blue”, inspirat a la mítica cala de Sant Antoni de Portmany.
Per il·lustrar aquest post, permeteu-me que em quedi a mig camí entre l’ambient més sensual i el progressive més contundent i esculli el mig temps de la sensacional adaptació que “Blank & Jones” van fer d’aquell inoblidable “City Lights” amb que William Pitt va acompanyar alguns dels nostres amors d’adolescència, allà al 1986.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada